Ciutat emboirada,
i ben farsida
Un colom reposa
a la brana de ferro
fred
d’una teulada
Sol absent
sempre lluny de l’illa,
sempre benvingut
Plou i plou i plou
L’aigua,
fent saltirons
cau airosa
als sostres embrillantinats
dels cotxes
Vigilants aguaiten
al carrer,
sovint moll
d’un Londres mal agrait
Pluja, plujera,
pluja, plujona,
plou a l’illa
El barri es tot ple de gent
amb cares opaques,
enllustrades amb negre blauos
pulides totes
amb ribot i paper de vidre
Parpelles coloreijades
pampallugueres,
pestanyes postisses,
ulls somiadors
lluents
com diamants d´oxidian
Dolces i ancestrals
les paraules dels Deus
apretades sota l’aixella
omplent grants buits
Pagines i pagines
de respostes impreses
llibres encuadernats
amb fulles d’or.
Per la missa del diumenge
la setmanada sencera
ha pagat sabates de diseny
i trajos fets a mida
Butxaques amb buttons,
buttons i cremalleres
planxades amb gran cura.
Totes buides
Plou a l’illa.
No comments:
Post a Comment