Thursday, 27 October 2011
Thursday, 1 September 2011
Tuesday, 17 May 2011
29 novembre 2009 Peckham
Ciutat emboirada,
i ben farsida
Un colom reposa
a la brana de ferro
fred
d’una teulada
Sol absent
sempre lluny de l’illa,
sempre benvingut
Plou i plou i plou
L’aigua,
fent saltirons
cau airosa
als sostres embrillantinats
dels cotxes
Vigilants aguaiten
al carrer,
sovint moll
d’un Londres mal agrait
Pluja, plujera,
pluja, plujona,
plou a l’illa
El barri es tot ple de gent
amb cares opaques,
enllustrades amb negre blauos
pulides totes
amb ribot i paper de vidre
Parpelles coloreijades
pampallugueres,
pestanyes postisses,
ulls somiadors
lluents
com diamants d´oxidian
Dolces i ancestrals
les paraules dels Deus
apretades sota l’aixella
omplent grants buits
Pagines i pagines
de respostes impreses
llibres encuadernats
amb fulles d’or.
Per la missa del diumenge
la setmanada sencera
ha pagat sabates de diseny
i trajos fets a mida
Butxaques amb buttons,
buttons i cremalleres
planxades amb gran cura.
Totes buides
Plou a l’illa.
Escorcolls al taller - Londres 3.11.98
Suspirs engarjolats
en una estancia
mentre el negre
cobreix el tronja,
en realitat es
blau...
Magia del color
que juga a ser
paraula
i es perd
baixan els esgraons
de la Torre de Babel
Dolç noi
de rínxols atzabeja
i pell de nacre
Et sento
en el raig de llum
que dibuixa ombres
al trespól mal enguixat
A la gatzoneta,
darrera del teló
la bola de foc
acaricia de nou
la finestra
El blanc del llenç
com un timid vel
amaga quimeras i mal sons
Escruixeix
el bes ben desat
dins la ment
Llavis
amb gust a cony
i Rioja
Rampells d´angoixa
esllevisats rodolan
cap al sot de la nit
Dins l’epíleg del record
geu la metáfora apressa,
i la prosa memoritçade
Es la nit de Carnastoltes
i disfraçada la mar
plora i plora avergonyida
donç no te baixamar
Thursday, 12 May 2011
Arròs xinès fregit i cervesa de llauna 3.12.99
Llostreja un vespre